Lloret: Terra de llorers

Ens encanta descobrir històries i llegendes que envolten Catalunya i els origens de molts pobles. Mitologia, bruixes, diables, … formen part de la història de moltes poblacions gràcies a l’imaginari popular i la seva consolidació en contes i rondalles. Tot i que hem dedicat aquesta setmana als trens, recomanant rutes, senders, el museu del ferrocarril... View Article


Ens encanta descobrir històries i llegendes que envolten Catalunya i els origens de molts pobles. Mitologia, bruixes, diables, … formen part de la història de moltes poblacions gràcies a l’imaginari popular i la seva consolidació en contes i rondalles.

Tot i que hem dedicat aquesta setmana als trens, recomanant rutes, senders, el museu del ferrocarril … aquest article ens descobrirà la història i llegenda d’una població a la que, tot i ser de les més turístiques de la Costa Brava, no s’hi pot accedir amb tren. Parlem de Lloret.

toponimia-lloret_de_mar-catalunya-livecatalunya
Tot i que diverses excavacions han demostrat que els primers habitants de Lloret de Mar pertanyien al paleolític, no és fins l’any 966 que apareix per primera vegada documentat en una donació que es fa de la vall de Tossa al monestir de Ripoll i on s’explica que la població delimita amb “Loredo”. Diverses excavacions realitzades a la zona, han permès trobar restes d’assentament ibèrics (s. IV i II aC) i romans (s. I aC – I dC) així com una basílica paleocristiana i una necròpolis (s. IV dC). El nom originari de Lloret procedeix del llatí Lauretum: lloc poblat per llorers.

És la llegenda però, la que ens explica una versió més romàntica de l’origen de la població. Aquesta llegenda, que remunta a la mitologia Grega, diu que Apolo va voler competir amb Eros en l’art de la fletxa. Eros, sentint-se ofès, va decidir castigar Apolo disparant-li una fletxa per tal que s’enamorés bojament i disparant una altre fletxa a Dafne perquè rebutges l’amor.

I així és com, Apolo va començar a perseguir sense èxit a Dafne fins que ella, cansada, va demanar ajuda seu pare, el riu Peneo, que va decidir convertir-la en llorer. Mentre s’anava transformant, va arribar Apolo, que es va abraçar desconsoladament a l’arbre. Apolo va assegurar que des d’aleshores el llorer seria el seu arbre preferit i les seves fulles coronarien els caps dels vencedors.

D’aquesta manera explica Ovidi l’origen de la corona de llorer que es posava als guanyadors. Però, tenint en compte que Lloret fou, tal com indica la toponímia, una terra de llorers, qui ens diu que no és aquí on trobarem Apolo abraçat al cos de Dafne?

Icon-57x57
Voleu afegir algun apunt a la història o a la llegenda de Lloret? Voleu que parlem de la història i la llegenda del vostre poble?

Voleu seguir descobrint la història i les llegendes dels diferents pobles de Catalunya? Segueix-nos a les principals xarxes socials: FacebookTwitter i Google +


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies