La Febró: un poble rodejat de llegendes

Un poble rodejat de llegendes i misteris no podia mostra-nos fàcilment l’origen del seu nom. Però no és una excepció, ja que buscant i analitzant la toponímia de molts pobles catalans trobem sempre diferents interpretacions etimològiques i diferents llegendes i histories que ens expliquen el seu orígen o formació. Tenint en compte les moltes alteracions fonètiques... View Article


Un poble rodejat de llegendes i misteris no podia mostra-nos fàcilment l’origen del seu nom. Però no és una excepció, ja que buscant i analitzant la toponímia de molts pobles catalans trobem sempre diferents interpretacions etimològiques i diferents llegendes i histories que ens expliquen el seu orígen o formació.

mapa-la_febro-livecatalunya

Tenint en compte les moltes alteracions fonètiques que ha experimentat el nom del poble durant segles i segons diversos anàlisis etimològics, l’origen de La Febró podria derivar del llatí “Villa-Fabrorum” que significa “vila de ferrers i fusters”. El poble ha anat evolucionant des del “Illa villa febrorum” llatí, passant per febro, febrosa, la febror (amb -r final) i finalment La Febró. La primera constància escrita que es té del poble amb el nom actual data de 1163, al Llibre Blanc de Santes Creus, tot i que a partir del segle XVI se’l coneixia sovint amb el nom de la Frebrosa.

I és que les llegendes que envolten l’origen del nom del poble, asseguren que en el moment de la seva fundació hi van haver unes febres malignes, que van contribuir a que la població rebés el malnom de La Febrosa, que es va convertir finalment en La febró.

tarragona-la_febro-livecatalunya

No podem deixar escapar, però, una altre versió etimològica (de la mà de la filòloga Dolors Bramon) que relacionaria l’origen del nom amb la nombrosa presencia de castors a la zona (en una època tant remota com és el principi de l’era cristiana). Cal recordar en primer lloc la situació geogràfica del poble: Dividit en dos per la capçalera del riu Siurana, una part configurada per la serra de la Mussara i l’altre per els contraforts de les muntanyes de Prades. Aquesta privilegiada situació, el convertia en un lloc idoni per a la cria de castors, de la qual se n’ha documentat la seva presencia en diverses zones similars arreu de la península. I si bé es cert que el nom de “castor” amb el nom del poble La Febró no tenen a priori cap relació, cal esmentar que la paraula castor prové del grec, mentre que en llatí la paraula utilitzada era bever o fiver.

Es té noticia de presència humana a La Febró des del neolític, gràcies a les restes de febronencs (gentilici dels habitants del poble) trobades en coves. Els diferents censos que es conserven al llarg dels segles, indiquen que 300 és el màxim nombre d’habitants que ha tingut La Febró, tot i que actualment la seva població ratlli els 50 habitants, essent un dels pobles menys habitats de Catalunya amb una superfície de 16 quilòmetres quadrats.

mini_icono-cultura-livecatalunya

Voleu seguir descobrint la història i les llegendes dels diferents pobles de Catalunya? Segueix-nos a les principals xarxes socials.

Vols que publiquem l’origen del teu poble? Escriu-nos!!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies